La Propina

El món globalitzat d’aquest nou segle necessita d’institucions internacionals que vetllin pel bon funcionament de l’economia, malgrat que el nostre sistema estigui predestinat a patir crisis cícliques.  Una d’aquestes institucions és el Fòrum Econòmic Mundial, que un cop a l’any es reuneix a Davos (Suïssa) i que any rere any va acompanyat de ‘manifestacions antiglobalitzió’. Aquest passat cap de setmana va tenir lloc la cimera d’enguany, i la manifestació s’ha saldat amb trenta detinguts i la policia suïssa llançant gasos lacrimògens.

Donat que es tractava d’una manifestació que les autoritats suïsses ja havien procurat prohibir, és normal que l’ambient estigués enrarit i que es cometessin excessos durant la manifestació. Quan es prohibeix una manifestació pacífica, el més normal és que els no pacífics hi vagin per acabar de liar la troca. Però com salta a la vista, el primer que ha llençat la pedra ha estat el govern suís, ja que no hem d’oblidar que les pedres que es llancen a la opinió pública en forma de censura tenen el mateix valor que les altres.

Perquè aquesta precaució? Quin és el motiu que motiva a un govern a desplegar tota una acció policial per resguardar un Fòrum? Doncs és evident: el convenciment que aquest Forum no agrada al ciutadà, en definitiva, que és impopular. Com ja hem dit abans, el nostre planeta necessita d’aquests tipus d’institucions però, a més, han de tenir una sèrie de característiques en la seva configuració que són vitals tant pel seu bon funcionament com per garantir la seva legitimitat.

Una característica bàsica és que la seva configuració ha de tenir certa representativitat popular. Establir mecanismes per configurar eleccions per aquest tipus d’òrgans és certament complicat, així que la presència de representants governamentals sembla la opció menys dolenta per assegurar aquesta representativitat. Però en aquest Fòrum no només hi van representats governamentals, també hi són presents membres de la Organització Mundial del Comerç (OMC) o del Fons Monetari Interbnacional (FMI), organismes que presenten grans dèficits democràtics, en tant que l’elecció dels seus membres es fa des de l’elit, molt lluny del ciutadà.

Aquest tipus d’institucions també han de procurar assimilar les preocupacions i les demandes de la població, però no sembla que les muntanyes suïsses siguin el millor lloc per pensar en les necessitats d’una població que veu com dia a dia perd capacitat adquisitiva. I, en cas que m’equivoqui i que realment aquest fòrum tingui mecanismes per assimilar i treballar sobre els problemes del ciutadà, arribem a la darrera característica que ha de tenir una institució com aquesta: eficiència.

Sembla evident que una reunió periòdica d’any en any és insuficient per dur a terme propostes concretes. La funcionalitat d’aquest tipus de cimeres anuals queden francament en entredit, i l’exemple més clar son els acords de Doha del 2001, un impuls pel lliure mercat en favor dels països en desenvolupament, que oblidats de l’agenda dels països desenvolupats, només surt a la llum un cop a l’any i per parlar del seu incompliment. A la manca de mecanismes d’aquest tipus d’institucions per a fer efectives les seves decisions s’hi han de sumar a la periodicitat precària, pel que el resultat és una institució ineficaç i insuficient.

Si a sobre, li sumes poca representativitat i ideologia neoliberal elevat a la enèsima potència, el resultat és un clamor popular que demana posar fi a la presa de pél de les elits. Tot plegat, actors previsibles dintre d’un món que repeteix periòdicament els errors del passat.